|
Trosdemon |
 |
| |
| |
|
Passejant per Rovaniemi (Laponia
finesa) Gener de 1998 |
|
 |
|
Mapa de Finlandia |
| |
|
|
|
Passejant per Rovaniemi [Gener
de 1998] |
|
Fotografies i textos: Nuri Freixes Comas |
|
|
|
No era la primera vegada que arribava tant amunt, però les altres
vegades era l'estiu i, sempre, m'havia quedat amb les ganes
d'anar-hi a l'hivern, Volia saber com era tot alló de viure amb
poquíssimes hores de sol, només tres la segona setmana de gener. |
|
Rovaniemi, la capital de la Laponia finesa era el meu destí. I anava
sola. Havien dit que m'avorriria, que no sabria que fer i més
coses, però res de tot aixó. Descobrir com s'ho fan pràcticament per
funcionar bé és curiós i tenia poc temps per descobrir-ho. |
|
Rovanienmi es una ciutat construïda de nova planta segons el disseny
D´Alvar Aalto, ja que va quedar completament destruïda en la Segona
guerra mundial. |
|
Tot plegat hi vaig passar cinc dies, caminant al ritme de la gent
que allà hi viu, es a dir mes aviat depresset, a –20 graus el baf es
glaça a les ulleres i el cos no hi està gaire bé , quiet a fora,
també vaig anar a fer una travessa en moto de neu fins el la linia
del cercle polar ( allà dalt es una manera habitual de moure's),
vaig comprar mitjons , guants i gorres calentíssims i em vaig
adonar de com les poques hores de claror em marcaven el ritme i em
procuraven un veritable descans i…. de com n'era d'imprescindible
fer una sauna quan arribaves a casa |
|
|
|
 |
|
|
|
Veure tots aquells boscos coberts de neu quan l'avió aterrava era
espectacular. |
|
|
|
 |
|
|
|
Semblava impossible que pogués posar-se suaument damunt la pista coberta
de gel i neu. Podria frenar?. |
|
|
|
 |
|
|
|
Va frenar i aquesta es la visió que vaig tenir quan vaig sortir fora del
vestíbul a buscar algun vehicle que em prengués cap al centre de la
ciutat; eren les dues del migdia i alló era com un conte de fades. |
|
|
|
 |
|
|
|
El pont de Rovaniemi em va recordar l'ultima vegada que hi vam passar en
cotxe un estiu. Es esvelt i a l'hivern damunt el riu gelat, impacta
mentre desglaça el gel que te per sota. |
|
|
|
 |
|
|
|
El carrer principal encara estava aguarnit amb les llums de nadal i,
així cobert de neu, era bonic passejar-m'hi |
|
|
|
 |
|
|
|
L’església que em sembla que es l’únic edifici que devia quedar dret
desprès de la guerra. |
|
|
|
 |
|
|
|
I la biblioteca es centre de trobada amb el Concert hall al darrera
il·luminat per darrera els vitralls, prenent tot un cert aire
fantasmagòric. |
|
|
|
 |
|
|
|
Una de les grans vies que rodejant el centre i que porten cap a altres
parts de la Laponia sempre amb un bon gruix de catifa blanca. |
|
|
|
 |
|
|
|
Els llums de les botigues, bars i oficines no s'apaguen mai, ni a les
quatre de la tarda que ja es negre nit ni a les dotze de la nit ni
tampoc a les quatre de la matinada des de les dues del migdia que es la
vesprada, la noció del temps desapareix, més o menys com a l'estiu però
per excés de claror. |
|
|
|
 |
|
|
|
El termòmetre a la plaça principal era el primer que mirava cada mati.
Un dia que vam estar a -12 graus la gent ja no es ficava ni la gorra ni
els guants, com quan estem a 10 graus a casa nostra. |
|
|
|
 |
|
|
|
Aquesta es la claror que hi ha a l'alba, cap a 2/4 de 10 del dematí. |
|
|
|
 |
|
|
|
Amb la sortida del sol a 1/4 d'onze. |
|
|
|
 |
|
|
|
I la posta del sol tres quarts d'hora mes tard o sigui cap a les onze un
quart de 12 |
|
|
|
 |
|
|
|
Aleshores cap a la una del migdia, el cel es torna d'un blau intensíssim
que contrasta amb l'entorn ja tot enfosquit. |
|
|
|
 |
|
|
|
Tot i així la gent camina pel carrer, surt a comprar. |
|
|
|
 |
|
|
|
A berenar o mig sopar amb la canalla. |
|
|
|
 |
|
|
|
Com aquest nens que juguen a hoquei a les 4 de la tarda. |
|
|
|
 |
|
|
|
I a caminar, i caminar vorejant les grans vies ja que el centre es molt
petit. |
|
|
|
 |
|
|
|
I hem trobo amb racons que es tornen d'uns colors que no conec. |
|
|
|
 |
|
|
|
I acabo trepitjant altre cop aquest pont tan solitari però també tan
acollidor. |
|
|
|
|