Honisvag, el poble i port de la illa Magaroya, que es troba en el camí al Cap Nord, ja sigui venint per terra, mar o aire.

Una barca sola, navegant sota un cel cobalt que imposa.

A Honisvag, hi ha aquest bar. Està fet tot de gel, des dels seients fins a la barra i els objectes de decoració. L'únic que no es pot fer es deixar un got de beguda calent a la barra.

I els vivers de salmó que anirem trobant en molts trams del viatge.

El paisatge impresiona, tot i el bon temps les nuvolades no ens deixen quan anem cap a la illa dels ocells, al fons.

Tot i el cel esfereïdor, no passa res, la costa Noruega es així molts dies.

Abans de pujar al vaixell trobem els assecadors de peix que no deixarem de veure en tot el viatge.

Una ciutat que es una illa ens deixa embadocats des de dalt d'una muntanya propera.

L'illa dels moixons es un illot tapissat de blanc o negre quan els ocells estan tranquils i que, quan aixequen el vol, recorda la pel·lícula " Los pàjaros "

L'efecte mirall es constant, no ens podem deslliurar.

Aquestes aigües d'un groc viu es troben per tot arreu i quan n'hi ha moltes dona un color especial a l'aigua.

A Andenes ens disposem a fer un avistament de Balenes. Descobrirem el respir d'una balena enmig de d'immensitat.

Ens apropem al Cap Nord i ... no hi ha boira !

Tenir paciència i aguantar la pluja va valdre la pena.

El cap Nord al 17 d'agost a 2 quarts de 10 del vespre. Hi ha alguns núvols al fons, pero el veiem perfilat.

Moment únic on es veu desprès de llargues hores a la superfície...

Comencen a tirar avall i de bon mati les algues donen aquestes pinzellades de groc als llacs.

... la curvatura de la part dorsal, i l'enlairament de la cua per donar-se l'empenta per submergir-se.

I un quilòmetre darrera l'altre, el paisatge esdevé un espectacle de sessió continua.

A punt de agafar el ferry que ens deixaria a les Vesteralen.

El perfil de les muntanyes anuncia que ens acostem a les illes.

Navegant amb el vent a la cara entre els illots faré stecs.