Un far solitari ens guia per no embarrancar enmig de les Loffoten.

El cercle polar, No me'n he pogut estar de deixar un petit rastre simbòlic.

Desprès de deixar el vaixell ens disposem a rondar per aquestes illes tan especials i el sol sembla que ens vol acompanyar.

Per un petit fiord, ens dirigim a una de les glaceres escampades per les illes.

La flor que s'escampa per les terres del nord; amb el rosa intens capta la mirada.

I desprès d'una bona i dreta pujada... la glacera amb una escletxa de sol que la tenyeix de blaus.

En un petit port, l'efecte mirall un cop mes.

L'endemà anem a aquest indret, on els salmons remunten el riu a contracorrent de d'embranzida de l'aigua.

Una de les platges de sorra blanquíssima, sembla impossible sota el cel inhóspit.

I molt de mica en mica el paisatge s'endolceix i el temps s'aclareix.

I un altre cel una mica més alegre, però sempre imponent.

El sol surt i els camps de blat encara sense segar a finals d'agost.

La imatge de Noruega; surt a tots els catàlegs, però ara nosaltres la trepitgem, i es molt bonica.

I arribem a Trondheim, la segona ciutat de Noruega, i la primera que ens trobem des que vam deixar Tromso. L'endemà, ja dormirem a casa.