Falta poca estona per aterrar a l'aeroport d'Amsterdam, uns vint minuts han anunciat. Deixem endarrere les nuvolades i la immensa esplanada  solcada de braços d'aigua se'ns mostra esplèndida.

Deduïm que son terres que estan drenant lentament mentre que, al mateix temps, ja les cultivaven.

Un gran llac, els amples canals d'aigua enmig de les terres guanyades al mar amb molts anys de treball continuat i molt planificat.

Des petits sabem que a Holanda hi havia molins de vents perquè necessitaven treure l'aigua dels terrenys.

Costa d'imaginar-se com un país pot fer-se més gran guanyant amb parsimònia noves terres on abans només hi havia aigua. Els pòlders.

Aquesta vegada, des de dalt es veu clar com condueixen l'aigua fins a uns canals més grans.

Des de lluny i des de dalt es distingeixen perquè semblen dibuixats amb una esquadra, tan plans i tan plens al cap del temps.

Més endavant ja veiem terrenys pràcticament drenats i amb un canal que els voreja serpentejant.

Ben aviat distingim uns terrenys que sobresurten enmig de recs d'aigua que aquest cop sembla que estiguin dibuixats per una mà tremolosa.

A mida que ens acostem a terra un immens tapís de peces de patchword perfectament alineades ens mostren el que nosaltres pensem que es el resultat final de molts anys de lluita entre l'home i l'aigua.