En cotxe per Grècia (Atenes 1)

ATENES  (1)

Aquesta ciutat  ha estat el punt d'arrencada   del viatge . Es l'únic  lloc on tenim clar que estarem. Abans de posar-nos a rodar en cotxe.

Sempre quan pensava en Grècia ,  encara que sigui l'hivern,  creia que no hi feia fred; però a finals de desembre  cal abrigar-se i força. El primer vespre doncs, ens  disposem a trepitjar la Plaka.  Es el barri  típic d'Atenes  i si com  nosaltres, un  té  la sort de poder-s'hi passejar  en una època  que no hi hagi gaires turistes , es   poden descobrir   uns  racons  que t'emboliquen   amb el tarannà  fet d'orient  i d'occident. I que va des del  xai  cuinat  d'una manera excel·lent,   fins els botiguers  que es comuniquen  amb molta facilitat  i la música  vibrant  de bandúrria  i guitarra  que escampa  melodies  barreja de melanconia,   sensualitat    i alegria.

Es  un bon començament  per agafar forces per pujar  al Partenon l'endemà   , i baixar cap l'àgora i el mercat   amb les paredes i taulells   plens  de carn  a primera vista, i les botigues  de vell. Fa un fred que pela  i  fins i tot xispeja, però el moviment de gent no s'atura, principalment son gent  dels diferents barris de la ciutat que venen a comprar al centre, com passa  a tot arreu.  Però es nota que estem a Atenes, ben diferent de moltes ciutats  europees  més occidentals   i  de més el nord . Acabem el vespre altra cop a la Plaka  en un restaurant  al davant  mateix  de l'església ortodoxa.  Sense buscar-ho gaudim d'una genuïna vetllada grega.

L'endemà  ja amb un cotxe llogat i després de passar-nos  una bona hora per sortir d'Atenes,  ens  en anem  cap a Cap Sunion. No es gens fàcil conduir entremig dels gregs però, ens en sortim i el neguit  passa  quan comencem a pujar   cap el temple  del deu  Poseidón .   La placidesa  que s'hi respira fa honor  als versos de Byron:

“deixeu-me  en els escarpaments  de màrmol de Sunio on res,  excepte les onades  i jo mateix, pugui escoltar  la carícia del nostre  murmuri…”