Quan s'arriba a Vancouver des de l'aeroport l'autobús travessa ponts damunt de canals que son de fet braços de mar que conformen illes entrellaçades per grans vials aeris.

Enmig del boscatge trobem l'entrada al Museu Arqueològic. En un instant ens trobem viatjant cap un temps no tan llunyà on els indis Haidas habitaven la costa oest.

Ben aviat ja s'intueix el centre de la ciutat el "Down town" amb els rascacels, alguns construïts a principis del segle vint al costat d'altres molt més recents amb ferro acer i vidre.

La biblioteca acull en el seu passeig interior en espiral vorejat de petits bars i botigues on descansar una estona i que condueix a les sales de lectura d'actes i d'exposicions.

Des del nord de Vancouver, a l'altra banda del port, el centre de la ciutat es veu una mica diferent amb la torre de comunicacions i amb l'edifici de l'Opera fet de grans veles blanques.

Passejar per les vores dels braços de mar que solquen Vancouver esdevé un anar i venir de nuvolades blanques, grises o cobalt que corprèn. Aquí, com a teló de fons de l'Estadi.

A l'Universitat, molt aprop del Museu Arqueològic la vegetació frondosa enquadra les costes de la gran Vancouver amb les muntanyes esllanguint-se fins al pacífic.

Travessar el Canadà no es pot entendre sense les seves estacions construïdes a la segona meitat del segle XIX. L'estació Central de Vancouver era el final d'un recorregut i el portal del Pacífic.