Quan es deixen Les Rocoses s'atravessen boscúries mitjanes que amaguen petits pobles. Al mig mes o menys de totes elles una església feta de fusta amb un petit campanar és el que ens diu amb més certesa que al seu voltant hi ha un poble.

En aquest gran park hi ha un monument construït a l'encreuament dels dos rius que vol recordar els temps en que les Primeres Nacions, principalment els Creek i el Assiniboine, es trobaven aquí per dirimir sobre els conflictes que es generaven.

De mica en mica els boscos es buiden fins a esdevenir camps immensos cultivats i sembrats de blat o d'ordi als sud del Canadà. També n'hi ha que produeixen farratge i estan vorejats per tanques cobertes totes elles d'herba que s'asseca al sol fluix dels primers dies de primavera. Diuen que hi fan dues collites a l'any.

Aixó va ser, es clar, abans de que els primers comerciants de pells es fessin pràcticament els amos i senyors del territori quan van arribar a l'any 1738. Ja es vingui de l'Est, de l'Oest, o del Nord, Winnipeg és una ciutat esperada per aturar-se d'un llarg trajecte, especialment si aquest es fa en tren.

Ben aviat però al costat d'aquests immensos camps de blat es veuen plantes de sitges per emmagatzemar el blat que després traslladen amb camions i en molts llocs carregant directament vagons de tren portats per vies que arriben fins els mateixos camps. Son tant grans aquestes extensions no es veu res més de diferent durant unes quinze hores viatjant en el tren que passant per Edmonton a L'Alberta, Saskatoon i Regina a Saskatchewan fins que arriba a Winnipeg, la capital de Manitoba i centre del comerç i negocis del blat.

A més es el lloc on trobar museus informació important sobre els primers pobladors les diverses nacions d'indis que avui encara existeixen i també sobre el Mètis que son els descendents dels fills fruit de l'aparellament entre els primers francesos que van venir per aquí i dones indies. Els Mètis han tingut una gran importància a la província de Manitoba amb una historia molt interessant i intensa que avui encara deix rastre.

Winnipeg està a mig camí del Pacífic i de l'Atlàntic i ha estat desde temps ancestrals lloc de confluència de pobles, en la confluència del riu Assiniboine i el riu Vermell. Primer van ser els indis Creek i els indis Assiniboines, qui van compartir aquest territori; després va ser el centre de rivalitat entre les dues companyies de comerç de pells, la Hudson's Bay Co. i la Nord West Co.

Aquesta estació, que com moltes del Canadà només s'obre molt poques hores i un temps abans i després de que arribin i surtin els trens, es el punt de partida cap a Vancouver i cap a Toronto, però també es el punt de sortida cap a un viatge en tren molt entranyable; el que porta fins a l'últim poble de la Manitoba cap el Nord, Churchill a la badia de Hudson.